CATALÀ

LLENGUA CATALANA



PRIMER TRIMESTRE

Categories gramaticals

Substantiu

És la paraula que serveix per anomenar les persones, els indrets, els altres éssers vius, les coses o les parts de les coses i realitats.

Exemple: En Marc empeny el cotxe de la veïna

-  Segons el gènere poden ser:

     1. Masculins.

     2. Femenins.

-  sengons la seva extensió, el nom substantiu es pot classificar en:

      1. Comú: fa referència a éssers animats o inanimats, o conceptes en          general ( home, lleó, pedra, valor, grandesa...)

      2.  Propi: nom amb el que se destaca la individualitat d’un ésser  o lloc (Joan, Maria, Ebre, Eivissa)

-  Segons el significat pot ser:

      1. Individual: designa a una sola persona.

      2. col·lectiu: designa a un conjunt d’individus (exercit, banc de peixos) 

Els determinants

davant el substantiu per a concretar-lo o determinar-lo funcionen com a determinants.

Les classes de paraules que poden fer la funció de determinants són els articles, els demostratius, els possessius, els numerals i els indefinits.

L’article és una paraula que funciona com a determinant i indica el gènera i el nombre del substantiu que el segueix.

Ortografia

El so /k/ , el so /j/ i el so /g/

·         Per representar el so k s’escriu c davant a, o, u i qu davant e, i.

·         Per representar el so de la g de gat s’escriu g davant a, o, u i gu davant e, i.

·         Per representar el so de la j de joia s’escriu j davant a, o, u i g davant e, i.

La síl·laba tònica i la síl·laba àtona.


La síl·laba és el so o grup de sons que pronunciam amb un sol impuls de veu. En una paraula hi sol haver tantes síl·labes com vocals: mos-tra-dor, ca-sa, -a-vi-ó

Tota paraula té una síl·laba que es pronuncia amb més força, la qual rep el nom de síl·laba tònica: ca-mi-sa. Les restants són les síl·labes àtones: ca-mi-sa.

Les paraules es formen amb diferent nombre de síl·labes, per exemple:

   o Una síl·laba: SOL, PI
   o Dues síl·labes: CASA, CARGOL
   o Tres síl·labes: SABATA, BUFANDA
   o Quatre síl·labes: FIGURETA, BICICLETA

Les paraules de més d'una síl·laba en tenen una de forta (tònica) i la resta de síl·labes són àtones, per exemple:

   o L'última síl·laba és tònica: PEBROT, ROMANÍ
   o La penúltima síl·laba és tònica:PILOTA, CARTA
   o L'antepenúltima síl·laba és tònica:CERÀMICA, FÀBRICA

Activitats

1. Classifica aquestes paraules en monosíl·labes, bisíl·labes i trisíl·labes. Si cal, pronuncia-les en veu alta. N’hi ha cinc de cada. Compte perquè hi ha una paraula que no encaixa en cap dels tres grups! Quina és? Per què no hi encaixa?

Tenia - treu – gossa - banyàvem - cel - guix – pagues – banya – dia – deixada – guerriller - tort - dau – història – caure - novel·la.


   - Una síl·laba:
   - Dues síl·labes:
   - Tres síl·labes:

SEGON TRIMESTRE

     Els dígrafs

Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un únic so. Els dígrafs que se separen són rr, ss, sc, l·l, ix i i els que no se separen són ny, ll, qu, gu, ig.

Se separen:	No se separen:
rr: ar-ri-bar, cor-re-foc, ... ss: cos-set, pis-sar-ra l·l: no-vel-la, col-le-gi, ... tx: cot-xe, car-tut-xe-ra, ... ix: co-nei-xi-a, ca-lai-xe-ra, ... tj: plat-ja, cor-ret-ja, ... tg: for-mat-ge, pa-ti-nat-ge, ...	ll: u-llets, co-lla, ... ny: ba-nya, a-ra-nya, ... gu: es-ti-gués, for-mi-gues, ... qu: pe-ri-qui-to, pa-quet, ... ig: raig, maig, de-go-teig, ...

2. subratlla els dígrafs del text.

Havia d’entregar un paquet enorme. Tenia por que no cabés dins l’ascensor. Així que vaig empènyer fort i hi va entrar. En arribar al pis d’entrega, la mestressa m’esperava a fora perquè la quitxalla no em molestés i em va oferir un xiclet de clorofil·la.

3. Copia cada paraula davall del dígraf corresponent i separa-la en síl·labes.

mareig, addicte, lluna, carassa, aranya, ratllar, carrer, ametla, formatge, innegable, setmanal, descompte, cèl·lula, ètnic, guisar, petxina, enquesta, jutjar, immòbil

DÍGRAFS QUE NO ES SEPAREN :

___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

DÍGRAFS QUE SÍ SE SEPAREN:

___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

4. Completa les paraules següents amb els dígrafs corresponents: 

Gori____a	A____ensor	Pe____a	E_____acs	To_____e
Ma_____eta	Ma____	A_____esta	Co____aboració	Munta_____a
Se_____alada	À_____ila	pae_____a	Esto_____	An____ila

5. Escriu  una frase per a cada dígraf dels següents: ll, ig, gu,qu, l·l, sc, rr, ny.

Marca els dígrafs de les paraules següents:

“Sens dubte, jo hauria de saber moltes coses sobre l’Albufera. He nascut, com aquell qui diu, a la vora del llac, i seria lògic que hi estigués una mica familiaritzat. No és ben bé així, però. He tingut sempre una inclinació més aviat mediocre a entretenir-me amb les delícies del paisatge i del pintoresc, i ni tan sols no he aconseguit interessar-me massa per les excel·lències de la meua rodalia natal. Ho confesse, d’entrada, amb una certa vergonya. De tota manera, també fóra excessiu de ferme passar per ignorant o per indiferent.” JOAN FUSTER, L’albufera de València, Ed.Bromera

Les normes d'accentuació

Les paraules agudes són aquelles que tenen la síl·laba tònica en l'última posició.             Exemples: hu-ra-cà, sor-tir, de-mà.             Les paraules agudes s'han d'accentuar quan acaben en les següents terminacions:  -a, -e, -i, -o, -u.  -as, es, -is, -os, -us.  -en, -in.                     Exemples: mitjà, aniré, camí, avió, ningú, partiràs, després, avís, deliciós, intrús

• Les paraules planes són aquelles que tenen la síl·laba tònica en la penúltima posició. 

          Exemples: plu-ja, mà-xim, tí-mid.

        Les paraules planes s'han d'accentuar quan NO acaben en les següents terminacions.

              -a, -e, -i, -o, -u.

              -as, -es, -is, -os, -us.

              -en, -in.
          Exemples: tòxic, carnívor, tèxtil, pròxim, últim, ràpid, fotógraf.

• Les paraules esdrúixoles són aquelles que tenen la síl·laba tònica en l'altepenúltima posició. 

          Les paraules esdrúixoles s'accentuen sempre.

          Exemples: mú-si-ca, lí-qui-da, lò-gi-ca.

• Classes d’accent (obert, tancat): En català, les paraules poden portar accent obert (`) o accent tancat (´).

• La lletra “a” sempre porta l’accent obert.

• Les lletres e, o poden portar l’accent obert o tancat. Cal fixar-se bé en la pronúncia de la e i de la o per saber quin accent han de portar: e oberta si sona com gel; e tancada si sona com mes; o oberta si sona com gol; o tancada si sona com cos.

• Les lletres i, u sempre porten l’accent tancat.

ACTIVITATS ONLINE

https://www.quia.com/quiz/154569.html?AP_rand=1244999431
http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/ortografia/cs02.htm




ESQUEMA 

Dijous 7 d'abril de 2016


El text narratiu:

Serveix per indicar-nos unes accions o uns ffets,  que poden ser reals o imaginaris, i que es desenvolupen en u temps i en un espai determinats.

• Estructura: està estructurat en tres parts:

• La presentació, el plantejament o l'inici. Ens diu a quin lloc, a quina època i quins personatges surtiran a la història, així com el plantejament del problema.

• El nus. ens explica com es desenvolupen els fets que constitueixen la  història. És la part més llarga del relat.

• El desenllaç o final. Ens dóna la solució de la història, es a dir, ens explica de quina manera s'acaba.

• Tipus de relats. 

• Relat realista. Els fets que ens explica poden ser reals.

• Relat fantàstic. Els fets que ens explica no poden ser reals.

• Personatges. Són un element bàsic del text narratiu. Normalment hi ha:

• personatges principals.
• personatges secundaris.

• Temps L'acció es desenvolupa en un temps determinat.
• Espai Els fets explicats tenen lloc en un entorn físic. Aquest espai pot ser anomenat, simplement, o descrit.